24/6/10

SAPS DE QUE PARLO?

A ben tocar el mes d'agost, En Flyer i els seus amics em van engrescar en una de les aventures més significatives de la meva vida. En Flyer, el capataç del ranxo, la seva dona, dos amics ranxers veïns amb els seus capataços i les seves dones i jo vinga cap a l'aeroport per agafar un avió amb destinació Dallas, a Texas.

Ens dirigíem cap el Campionat Nacional de Ball Tradicional de Texas, que se cel•lebrava cada any a Dallas, en un pavelló monumental. L'assistència de gent era brutal, l'espectació que aquell aconteixement aportava era descomunal i literalment feia tremolar estar sota de tanta gent mirant-te.

Ja feia prop de dues setmanes que m'ensenyaven la coreografia, un ball senzill de 32 temps, per que als Estats Units tots els balls son senzills, ja que la seva màxima és que tothom pugui gaudir del ball. Existeixen els balls complicats i espectaculars però únicament per a exhibicions. Si al campionat es presentès un grup amb un ball complicat, seria desqüalificat al acte o senzillament no l'admetrien, per que un ball existeix per ballar-lo, no només per mirar-lo i l'ha de poder ballar tothom.

Allà res no hi te res a veure amb el que estem acostumats aquí. En el campionat, pots fer el que vulguis com variants, o formacions que facin el ball cridaner o espectacular però el ball el balles dues vegades, una amb la presentació de campionat i una altre de forma senzilla que és com es presenta a la gent que mes tard el ballarà, o no jejeje que també n'hi ha que no triunfen. I sobre tot, sobre tot, està increíblement mal vist tenir les mans agafant-se el pantaló o a les butxaques, o a la cibella, i resta molts punts fer-ho, ja que antigament això era així per que les pistoles els feien caure els pantalons i s'havien d'agafar els cinturons, però ara, ja no n'hi havia de cartutxeres i per tant si havies de ballar, ho havies de fer amb tot el cos i no rememorar una època fosca en que tothom podia lluïr un arma.

El nostre ball va quedar novè, i creieu-me que n'és tot un èxit ja que hi havia 32 participants i tots en vam quedar molt contents, ja que de fet, havíem millorat la posició de l'any anterior en que varen quedar en el lloc 23è

Però, el que ara us vull relatar és el ball que va guanyar. Tot un conjunt de homes i dones estaven situat en quatre fileres o columnes, n'hi havia almenys 30 persones allà. I els que estaven posicionats a les fileres exteriors miraven cap endins, i a les fileres interiors miraven cap en fora, A simple vista una contra-dança, però la cosa es complicava quan començaven a ballar.

El ball es deia traduït "tocar i parar", el clàssic joc de nens de tocar i parar, us sona oi? doncs el ball era ben be així. Amb un principi de peus senzill, quatre talons per un costat i quatre per l'altre, uns saltets i uns remeneos per provocar el de devant. A les hores, començava una especie de persecució, amb un seguit de Shuffles endevant i enderrera, endevant i girant i tornaven en sentit contrari i al final de cada Shuffle tocaven l'altre persona que tenien devant, i desprès l'altre li tornava l'acció.


Estaven colocats de tal manera que sempre hi havia algú de cara per fer la juguesca, i com el ball era a quatre parets, naturalment, no giraven tots igual, sino que se succeien de manera que sempre quedaven emparellats de cara.

Així explicat no se si en sou capaços d'entendre la complexitat del ball, però era particularment espectacular.

Desprès van ballar el ball de forma senzilla, sense la contra-dança i en línia i va resultar un ball tant senzill que des d'aleshores, es balla a tot el mon amb un èxit inigualable. i quan el vaig veure ballar per segon cop, s'hi van afegir encara més gent, amics i familiars del grup original, que, (us donaré una pista), formaven un inmens "mar de barrets de cowboy".
Encara no sabeu de quin ball parlo? jeje

Molts anys desprès, seguint els passos de la Hot Line Dance per Tarragona, ara farà uns deu o dotze anys, Vaig veure aquell ball clavat, (sense la formació de tocar i parar), que el ballaven popularment molta gent en un local, i em vaig quedar meravellat de veure fins on havia arribat aquell dia que per mi va ser un dels més grans de la meva vida. Aquell ball va marcar la meva futura afició a ballar, i ara, avuí dia, encara es balla, i al Kansas el posem quasi cada diumenge, (tot i que es balla amb algunes variacions que li han afegit i no es fan els remeneos), però es balla i cada cop que sona la música a mi se'm posa la pell de gallina.

I això que el Tush Push no és res de l'altre mon, oi?.
http://www.youtube.com/watch?v=Ni_pNc8Q0hY




                                                                              
                                                                             






       Per Dan McFlyer

9/6/10

BOCADITOS MONTADOS DE CALABACIN Y BACALAO


INGREDIENTES (4 pers.)

2 calabacines
300 grs. de bacalao desalado
1 pimiento verde
1/2 pimiento rojo
1 cebolla
harina y huevo batido
aceite y sal
salsa de tomate



Corta los calabacines en láminas finas a lo largo. Sazona y rebózalas en harina y huevo batido. Fríelas en aceite bien caliente y reserva.

En otra sartén, con un chorro de aceite, rehoga el pimiento verde, el rojo y la cebolla, todo picadito.

Retira la piel del bacalao y córtalo en tacos. Cuando la verdura esté bien pochada, agrega el bacalao y déjalo hacer unos 5 minutos.

En una fuente resistente al horno coloca una lámina de calabacín frito, sobre ella parte de la fritada con bacalao y cubre con otra lámina de calabacín frito. Así sucesivamente hasta terminar.

Añade la salsa de tomate caliente en los costados y hornea, horno fuerte, durante 3 minutos.






                                                                                            Por Blanca



5/6/10

DARRERS BALLS

FORGOTTEN
http://www.vadecountry.com/2009/10/forgotten.html

JACK'S COWBOY
http://www.vadecountry.com/2010/03/jacks-cowboy.html

AUSTIN MOTEL
http://country-dance.blogspot.com/2007/01/austin-motel.html

MOMMA GO
http://www.vadecountry.com/2010/03/momma-go.html

CANNONBALL
http://www.nme.com/awards/video/id/mOCRQQYSAYc/search/concurs

BANDIT
http://country-dance.blogspot.com/2007/01/bandit.html

AMERICAN DREAM
http://country-dance.blogspot.com/2007/02/american-dream-6-lloc-al-v-concurs-del.html

FORT PORT SWING
http://country-dance.blogspot.com/2006/08/fort-port-swing.html

DAYDREAMER
http://country-dance.blogspot.com/2006/10/daydreamer.html

COTTON TIME
http://country-dance.blogspot.com/2006/10/daydreamer.html

SKINNY DIPPIN'
http://country-dance.blogspot.com/2006/01/skinny-dippin.html

INFINITY
http://www.bestcountrysingers.com/bomshel/music-videos/prb-id2158152888.html

WHAT'S THE MATTER
http://country-dance.blogspot.com/2005/09/whats-matter.html

ANGEL
http://www.outofcontrol.es/index.php/Bailes/Angel.html

FRIENDSHIP
http://www.vadecountry.com/2010/05/friendship.html

THAT'S IT
http://www.vadecountry.com/2009/12/thats-it.html

ME!
http://www.vadecountry.com/2009/11/me.html

THREE M.A.X.
http://www.vadecountry.com/2010/02/three-max.html

SWEETS & WILDS
http://www.vadecountry.com/2010/03/sweets-wilds.html

REALLY LOVE
http://www.vadecountry.com/2010/04/really-love.html

ROCABILLY REBEL
http://www.youtube.com/watch?v=hnW0YEUh1_s&feature=related

RIVER DANCE
http://www.youtube.com/watch?v=KPpHFG_XP7o

MY DEAL
http://www.youtube.com/watch?v=NkCxAST4VuE&feature=youtube_gdata

AMOR DESENFRENAT
http://www.youtube.com/watch?v=iD2_FdOLnHc

IN THE MOMENT
http://country-dance.blogspot.com/2007/09/in-moment.html

SUNDAY DRIVER
http://www.youtube.com/watch?v=fjjbxTjtUr0

MAGIC MOON
http://www.youtube.com/watch?v=D6UKhPi9ujg
http://www.linedance-spain.com/LDSpainESP/Hojas%20de%20Baile/Magic%20Moon.pdf

WONDER WORLD
http://www.youtube.com/watch?v=77iHpZjTJyI

BOURBON STREET
http://country-dance.blogspot.com/2006/12/bourbon-street.html

3/6/10

CLAUDIA CHURCH




Creció en un ambiente bastante humilde en Carolina del Norte (NC), con sueños de convertirse en una estrella de música country. Con su buena apariencia consiguió trabajo como modelo (incluyendo una temporada en París), y actuó en programas de radio locales, incluyendo el legendario Hayride Luisiana. En 1988, se mudó a Nashville (TN) para hacer realidad sus sueños de convertirse en una estrella. Una vez allí, Church encontró trabajo, y ha ganado una valiosa experiencia cantando pequeñas piezas.



 

También obtuvo papeles en varios vídeos musicales, incluidas las de Ricky Van Shelton, Steve Wariner, Y lo más importante, Rodney Crowell. Con Crowell grabo el video "Lovin 'All Night" en 1992 (Del LP Life IS Messy de Rodney Crowell), y la pareja se casó en 1998. Crowell pasó a producir el álbum de debut de Church, titulado Claudia Church, lanzado por Reprise en 1999. El álbum cuenta con su primer single, "What's the Matter With You Baby." Aunque para el mundo del Line dance su primer éxito fue "The Streets Of Nashville".


 
Aquí os pongo la carátula de su único LP hasta la fecha:


 

CLAUDIA CHURCH - CLAUDIA CURCH (1999)

 

Bueno espero que os haya gustado este pequeño reportaje, digo pequeño porque no hay nada mas que contar de esta singular artista.

Os espero en el próximo reportaje, que espero que llegue pronto, Un saludo:







                                                                  

                                                              POR JORDI

“AMERICAN WAY OF LIFE”

El estilo “Yanqui” tiene
el mundo entero a sus pies.
De Estados Unidos viene…
Quieren que digamos: ¡“Yes”!

La intención de estos señores:
dominar la Tierra entera,
inculcando sus valores
de diferente manera.



Bush & Company se “excitan”
un poco más cada día
y, por eso resucitan,
incluso, la “Guerra Fría”.


“Halloween” ya sustituye
a las viejas castañeras.
El “graffiti” prostituye
las calles y carreteras.
El consumismo cerril
y las comidas-basura.
La obesidad infantil,
los abusos de algún cura.


El rechazo hacia el “chicano”
y hacia el hombre de color.
Hacia el indio americano
y hacia el que ven perdedor.


El falso puritanismo,
el vacío cultural,
el odio hacia el socialismo,
la hipocresía social…


Las banderitas que ondean
cuando llegan elecciones.
Las mafias que merodean
mil-millonarias mansiones.


Las miserias que se ven
en públicos reportajes;
y, a las que muestran desdén
los más altos personajes.


Hollywood nos suena a artistas,
Las Vegas va de casinos,
en Miami, carteristas…
Y en Chicago, de asesinos.



La indefensión de la gente
que carece de dinero
y la actitud repelente
del espíritu guerrero.


La soberbia y prepotencia
de sus altos mandatarios.
El afán de dependencia
de esos países gregarios


donde, con recursos “tácticos”,
van sobornando a las élites,
creando poderes fácticos.
Formando estados “satélites”.


Ponen gobiernos “aliados”
y hasta instalan sus banderas.
Son los países llamados:
“Repúblicas bananeras”.


A las dos “P.M.” te espero
para el “lunch” tomar juntitos,
“my love”, que yo a ti te quiero
“because of your “ billetitos.


“Espanglish” lo denominan
a esta manera de hablar.
Al emigrante examinan
su manera de pensar.


En función de quién gobierne,
se acentúa más o menos
ese miedo que se cierne
por los fantasmas ajenos.


Con una excusa idiotesca
invaden cualquier estado;
y, de manera grotesca,
militarmente ocupado.


Sustituyen su gobierno
por otro “provisional”
y lo envían al Infierno:
“está en el Eje del mal”.

 
Pero ejercen atractivo
por su enorme potencial,
un factor humano activo
y un ingente capital.

Por éxitos que provienen
de nuevas tecnologías;
los beneficios que obtienen
las Bolsas todos los días.


Por la influencia tan fuerte
que tiene la prensa escrita,
aunque la pena de muerte
quisiéramos ver prescrita.


Coches gigantes, el rancho,
avión particular,
industria a lo largo y ancho…
Hectáreas a cultivar.


Gente al día, innovadora
y alerta frente a lo extraño.
En los pagos, cumplidora.
Recelosa del engaño.


En deporte son primeros
-como en contaminación-
y se sienten herederos
de la colonización.


Juntan riqueza y poder
con una ambiciosa meta:
“Un día llegar a ser
los dueños de este planeta”.

“American way of life”
(Un estilo de vivir).
Si en su mundo es lo que hay…
¿Quién se lo va a discutir?

 

País de contradicciones
y de aspectos muy diversos.
Por todas estas razones
le dedico yo estos versos.
Todos los imperialismos
tienen auge y recesión.
Este, les sigue los mismos
destinos sin remisión.


P.S.


El poema que aquí veis, lo tengo escrito
-comentando algunas cosas que sabemos-
desde el tiempo en que “reinaba Don Jorgito”,
incidiendo en unas más y en otras menos.


Con Obama se mantienen actualmente,
aunque algunas se han cambiado o suavizado.
Pero todas van grabadas fuertemente
conformando una “genética de estado”.


Convendría que tuviéramos en cuenta
que si cambia el Presidente, puede ser
que volviéramos de nuevo a la tormenta
de un “Imperio” que nos haga estremecer.




   
Luis Arranz Boal
                Sabadell

2/6/10

“LA SUPERBOWL DE LA MÚSICA COUNTRY”


Heeeeeeeeeeeeyyyyyyyyyyy cowboys i cowgirls!!!!!!!!!!!! Aneu-vos preparant que arriba un gran festival que no us podeu perdre!!!!


Farem una escapada amb destinació Morristown, un poblet al comtat de Belmont, Ohio als Estats Units.





Aquest poble és un dels millors exemples conservats d’una ciutat. Reflecteix l’aspecte d’una ciutat la carretera nacional de mitjans del segle XIX.


La majoria d’edificis han mantingut la seva estructura original.


El poble de Morristown es troba en una suau pendent. El carrer principal recórrer el llarg de la base d’aquell turó , i per sobre de la principal i paral•lel a aquest es troba Church Street, el carrer original, “ el Camí de Wheeling”.


L’església més allunyada situada al oest és ara el Ajuntament.


La majoria de les estructures van esser construïdes entre 1840 i 1870. Les cases construïdes després de 1940 són al estil del tipic ranxo de la època i constitueixen la major part de les visites del districte.



Després d’haver fet una petita introducció del poble.

ANEM A VEURE EL QUE ENS INTERESSA !!!!!

GAUDIR DELS MILLORS ARTISTES COUNTRY !!!!

ANEM AL JAMBOREE IN THE HILLS FESTIVAL !!!!

Aquest festival té una durada de quatre dies i es celebra anualment als turons de Morristown (Ohio), els dies 15 de juliol fins el 18 de juliol de 2010 (està a una/dos hores al oest de Pittsburgh) un altre ciutat que val la pena visitar en el comtat de Belmont.


El concert popular és propietat de la companyia matriu Live Nation, que mostra una gran varietat de nous veterans i músics llegendaris. Funciona de dijous a diumenge cada estiu durant la tercera setmana de juliol.


El Jamboree de les muntanyes és un dels majors esdeveniments anuals de la música country.Reuneix més de 100.000 fans de tot els Estats Units i arreu del món. Els admiradors omplen aquest festival arrossegant vagons carregats amb gespa i cadires, cervesa i una pila de gel.

Nosaltres no serem menys!!!!!!


L’amfiteatre al aire lliure està reforçat per varies torres d’altaveus i pantalles Jumbotron TV, pe tal que els aficionats que es trobin situats a dalt del turó puguin gaudir de l’espectacle.


Alguns dels artistes country més importants que van participar-hi l’any passat van esser: Alan Jackson, Brad Paisley, Garth Brooks, Rascal Flatts, Travis Tritt, Alabama,Toby Keith, Keith Urban, Brooks & Dunn entre d’altres.












Els cantants d’enguany i que farán possible que aquest festival sigui un èxit són:


 Brooks & Dunn
 Trace Adkins
 Neal McCoy
 Gary Allan
 Dierks Bentley
 Joe Zelek
 Steve Azar
 Jamey Johnson
 James Otto
 Jerrod Niemann
 Eli Young Band
 ...




I altres que s’anirán anunciant a la pagina oficial.

Per a la reserva d’entrades o qualsevol altre informació del esdeveniment consulteu preus, allotjament,aparcament etc al web:






 


                                                  Per Laia