5/7/10

DAVID VILLELLAS










Hola David!


Per cert, Felicitats a Tu i l'Anna pel proper naixement d'un cowboy… Com es dirà?
Martí.

D’on ets ?
Soc de Barcelona

Vius del country o de què treballes ?
Soc Pintor, De “brocha”. El Country line dance és un hobby.

Que vol dir Lizard ?
Llangardaix. Un petit ser entranyable


Quants anys en el "mundillo" ?
Ja farà uns 12 anyets


Què és per a Tu això del country ?
Diversió, Amistat, hobby, amor...


Explica'ns una mica la teva trajectòria, com et vares afeccionar, per on has passat,....
De petit que ja m’agradava la musica country. Encara conservo el meu primer “disc de vinil” de Kenny Rogers. Varen passar els anys i un bon dia, un amic de l'infantesa em va comentar que havien obert un local “shotwell” on posaven música Country. Hi vaig anar i va ser quan vaig veure a gent ballant country linedance. Em vaig enganxar . Llavors de mica en mica vaig tenir la sort de poder gaudir de l' inauguració d’altres locals com el :Jambalaya, Nashville, Wild Bunch, Texas. Quins temps aquells!!! Je.


Per què dones classes ?
Perquè em diverteixo.

On dones classes ara , a més del kansas?
Al Bailongu. (BCN) Ja en farà 8 anys.


Per què estan tancant els locals ?
Uff!!! Es un tema bastant extens. Amb molts punts de vista. Però una cosa està clara: 2+2=4 (80 persones X 5 Euros amb !!!consumició!!! = 400 Euros) paga: Llum, Aigua, Lloguer, Profe, Dj, Cambrer, Impostos, Autònoms... Crec que he deixat clar el meu punt de vista. Falta gent ? Hi ha gent, però sempre faltarà gent!!!

És una crisi del country ?
Del Country No.

...... i a l'estranger com està el tema ?
Mes o menys com aquí. Llocs millor i en altres pitjor.


Què cal fer perquè hi hagi més afició i més gent ?
Passar-ho bé, divertir-se, gaudir-ne.

Has participat en molts concursos i exhibicions, així que tens experiència. Que destacaries del darrer concurs "back to Kansas" ?
El mes important per a mi, es que gairebé tots els grups participants van entendre perfectament l’objectiu del concurs vist des de el meu punt de vista. “Passar-ho de conya!!!!!!” damunt de l’escenari.


Quins són els projectes que estàs preparant, o en que hi participes ?
El proper projecte mes important per a mi es tornar a ser pare.

Millor trobada o espectacle de country que has viscut darrerament.
Concert Billy Yates. Concurs del Barn , concurs del Luckenback, concurs Back to Kansas.

Millor ball que has fet
“Magazine” sense cap dubte.

 i.... pitjor ?
“Tabalot” Ni vaig escriure la fulla.

i dels que no són teus, amb quins et quedes ?
Fins no fa gaire amb “Four Buckles” però la veritat es que ara em tira molt el “That´s It”.



Gràcies i Salut

Gràcies a vosaltres!!!!








                                             Pel Francesc

CONCURS KANSAS 2010 - PICKUP PRIMER PREMI

ck

CONCURS KANSAS 2010 - WEST PARTY

3/7/10

MUÑECOLATE


L’altre dia em va passar una cosa ben curiosa. Dilluns, dos dies abans de la revetlla de Sant Joan, vaig anar a encarregar les coques a la pastisseria del costat de la feina. Te molt de renom perquè fa unes ensaïmades (de xocolata, de cabell d’àngel i de sobrassada) i uns pastissos i unes coques increïblement bones. I l’altre dia, dilluns, vaig anar a encarregar les coques. I… Una gentada! Una cua…!!! Es el que te encarregar les coques a una pastisseria amb aquesta fama. Així doncs em vaig omplir de paciència i vaig fer la cua esperant que arribés el meu torn. Davant meu n’hi havia una senyora que anava amb els seus dos fills petits, Un nen i una nena. Si jo em vaig haver de carregar de paciència, no us vull dir pas ella. Al cap de pocs minuts els nens ja estaven cansats d’esperar. Tot i fer l’esforç, va arribar un moment que ja no podien deixar de dir que es cansaven, que s’avorrien, que si quedava molt, … Al cap d’uns minuts els nens van començar a picar-se i la mare mirant a banda i banda i fixant-se en l’aparador els hi va dir:


-Va, aneu i escolliu un ninot que el comprarem.


Els nens entusiasmats es van afanyar. Jo me’ls vaig estar mirant. Em va semblar curiós. Jo sóc de l’època del “muñecolate muñecolate, llegarás a navidad?” Us en recordeu? Aquell ninot de xocolata que sabies quan era el rei negre, el blanc o el ros pel paper de plata pintat que tenia al defora. Però que si enlloc de ser el dibuix d’un rei hagués estat el d’una campana o d’un gerro també hagués fet l’efecte. I, ves per on, ara son de xocolata per fora i tenen la forma exacte. Se’ls hi veuen la cara, els ullets, les mans, el vestidet,… Tot i ser molt iguals, gairebé idèntics, estaven tant ben fets que es veia clarament que un era un nen i l’altre una nena. Les motos tenen el manillar, els radis de les rodes, … Els avions tenen fins i tot les hèlices... Una passada!! I vet aquí que mentre m’entretenia mirant-los la senyora del davant va demanar. Ei! Ja em tocava. A la fi! Vaig pensar que encarregaria la coca de crema, la de cabell d’àngel i que m’emportaria uns ninots de xocolata per les meves filles. Mira! M’havia fet gràcia! No sabia quins triar quan vaig sentir a la mare:



-D’acord Manel, tu la moto. I tu Elena? Que vols la nena de xocolata?



I jo que me’ls anava mirant sento a l’Elena que contesta:



-No, el nen, el nen de xocolata!!



Em vaig quedar ben parada, igual que la mare suposo perquè li va preguntar:



-I com és que demanes el nen i no la nena?



-Home, perquè pel mateix preu el nen te un trossset més de xocolata.




                     








                                                        Per la Montse





EL ENCUENTRO

De nuevo con todos vosotros en una nueva edición de country spirit news, querríamos poder estar con mas frecuencia, pero el tiempo de poner todo a punto no nos lo permite.

En Madrid tenemos los amigos de el ENCUENTRO EN TERRITORIO DAKOTA, que tuve el placer de conocer, los podeis encontrar en http://www.hipica-doma-eventos-elencuentro.es/club_social.php.


Algunos pudisteis conocer el Honky Tonk en una salida que se organizó para ello. Personalmente no pude asistir, pero por lo que me explicaron fue genial. Ya habrá otra oportunidad que no dejaré escapar.

Justamente el día del ENCUENTRO se presentaba por vez primera la revista en formato digital y estuvieron interesados, ya que en Catalunya si que está muy extendido el line dance y locales de música country. Ellos que son unos amantes del tema querrían fomentarlo en Madrid y cualquier granito de arena es lo que se necesita para llegar a todo el mundo.

La música siempre une, pero en concreto el line dance permite agruparse en el mismo local diferentes tipos de persona y no distingue de edades, sexo ni ideologïa, solo la música country y las fantasticas coreografías que nos permiten disfrutarla o simplemente escucharla acompañada de amigos, por el abanico de ritmos que tiene o deslizarse por la pista en pareja en un two step improvisando giros y figuras en un quick quick slow
http://country-dance.blogspot.com/2005/10/guia-dinici-al-two-step-per-albert-roch.html 

Desde aquí os invito, especialmente a los amigos de El encuentro a participar en la elaboración de la revista con reportajes, alguna nueva sección o algún evento que querais compartir con nosotros a la siguiente dirección countryspiritnews@hotmail.com



                                        
  
                                          

                                                



                                                                                                Laia
                                                                                                                         

EL LLIMONER






Senzill, elegant, amant de la calidesa, tolera el fred sense estridència.

Les seves fulles el vesteixen d’un verd universal.

Les seves flors d’una aroma dolçona , l’acidesa dels seus fruits d’un groc lluminós.

Silenciós en els camps, decoratiu en els jardins ... en moviment constant quan l’acaricia el vent mostrant ritmes per tots cantons.



Dedicat a Salma , protagonista de la pel•lícula “Els llimoners” i a tots els que especialment els defensen i pels amants del country del Kansas.







                                                  Carme